Environmental Movements in Insurgent Territories: An anthropological framework to study the performance art in Rosario, Argentina

Abstract

Este artículo aborda formas de protesta artística contra los incendios masivos en los humedales del delta del río Paraná. Los ciudadanos luchan no sólo contra el insoportable humo sino también contra la mercantilización de la naturaleza (Svampa, 2014). En torno a estos acontecimientos se ha ido configurando una nueva ola de ambientalismo social (Gutiérrez & Isuani, 2014) organizaciones y actores. El movimiento ambientalista comprende una variedad de actores heterogéneos que van desde ciudadanos, estudiantes universitarios, grupos políticos de izquierda, activistas conservacionistas y feministas, que están atrayendo la atención con actos masivos de protesta mediante los cuales expresan un repertorio de nuevos “lenguajes de valoración”. (Martínez Alier, 2006). En este ensayo, analizamos las formas artísticas de protesta del Colectivo Thigra que transgrede la dualidad naturaleza/cultura con sus signos basados en indicios (Peirce, 1973; Gell, 2016): obras de arte y acciones escénicas. Al reflexionar sobre el trabajo escénico de Thigra queremos mostrar que imágenes y significados antimodernos se expresan en sus intervenciones artísticas mediante las cuales el grupo rompe con las ontologías modernas (Latour, 2001; 2022). Además, el trabajo de los artistas pone en escena la asociación de elementos humanos y no humanos (Latour, 2001) mediante los cuales generan una intrusión de objetos y acciones performativas en la vida cotidiana de la ciudad.

This article addresses forms of artist protest against the massive fires in the wetlands of the Paraná River delta. Citizens are fighting not only the unbearable smoke but also the commodification of nature (Svampa, 2014).A new wave of social environmentalism (Gutierrez & Isuani, 2014), organizations and actors has formed around these events. Thise heterogeneous environmental movement comprises actors ranging from citizens, university students, leftwing political groups, conservation activists, and feminists, who are attracting attention with massive acts of protests in which they express a repertory of new ‘languages of valuation’ (Martinez Alier, 2006). In this essay, we look at the artistic forms of protest of the Thigra Collective, which go beyond the nature/culture duality with their index based (Peirce, 1973; Gell, 2016) signs: artworks and performance actions. Our reflection on Thigra’s performance work aims to show that anti-modern images and meanings are expressed in their artistic interventions, through which the group breaks away from modern ontologies (Latour, 2001; 2022). In addition, the artists’ work stages the association of human and non-human elements (Latour, 2001), through which they generate an intrusion of objects and performative actions in the everyday life of the city.

Aquest article aborda formes de protesta artística contra els incendis massius en els aiguamolls del delta del riu Paraná. Els ciutadans lluiten no sols contra l’insuportable fum sinó també contra la mercantilització de la naturalesa (Svampa, 2014). Entorn d’aquests esdeveniments s’ha anat configurant una nova ona d’ambientalisme social (Gutiérrez & Isuani, 2014) organitzacions i actors. El moviment ambientalista comprén una varietat d’actors heterogenis que van des de ciutadans, estudiants universitaris, grups polítics d’esquerra, activistes conservacionistes i feministes, que estan atraient l’atenció amb actes massius de protesta mitjançant els quals expressen un repertori de nous «llenguatges de valoració». (Martínez Alier, 2006). En aquest assaig, analitzem les formes artístiques de protesta del Col·lectiu Thigra que transgredeix la dualitat naturalesa/cultura amb els seus signes basats en indicis (Peirce, 1973; Gell, 2016): obres d’art i accions escèniques. En reflexionar sobre el treball escènic de Thigra volem mostrar que imatges i significats antimoderns s’expressen en les seues intervencions artístiques mitjançant les quals el grup trenca amb les ontologies modernes (Latour, 2001; 2022). A més, el treball dels artistes posa en escena l’associació d’elements humans i no humans (Latour, 2001) mitjançant els quals generen una intrusió d’objectes i accions performatives en la vida quotidiana de la ciutat.