Els temps del testimoniatge: El testimoniatge en el temps

Abstract

Aquest text focalitza l’atenció en dos aspectes clau dels testimonis personals en la construcció de memòries socials. D’una banda, la historicitat de la paraula, és a dir, el moment en què es pren la paraula o es tria el silenci. D’altra banda, els contextos específics en què això passa, en funció dels marcs institucionals i de les condicions de qui rep o escolta aquestes veus. En primer lloc, es presenta una reflexió general sobre el testimoniatge, sobre les condicions històriques i els contextos en què els que van viure o van presenciar un esdeveniment —en aquest cas, situacions de violència relacionades amb el terrorisme d’Estat i amb les pràctiques repressives— narren els seus records, amb els seus buits i silencis. En segon lloc, s’exposen algunes circumstàncies específiques de la història recent argentina, en les quals diferents tipus de testimonis i diferents veus tenen lloc per expressar-se i mostrar, d’aquesta manera, les transformacions al llarg del temps i la importància dels marcs institucionals, que faciliten o dificulten la paraula.