En torno a la crisis del relato: Algunas alternativas dentro del expresionismo alemán

Otros responsables
Fecha
12/2025
Editorial
Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia
Revista
Anuari de Filologia. Llengües i Literatures Modernes
Título del libro
Nombre del evento
Fecha del evento
Institución organizadora
ISSN
2014-1394
eISSN
ISBN
Idioma
Español
Tipo del evento
Clasificación temática
Palabras clave
Resumen
El artículo repasa una serie de alternativas ficcionales dentro de la prosa expresionista. El eje de análisis son aquellos textos de carácter más subjetivista, presentados muchas veces como erkenntnistheoretische Reflexionsprosa(Kempery Vietta 1975) oexperimenteller Reflexionsprosa(Oehm 1993): Tubutsch(Ehrenstein 1911), Bebuquin.DieDilettantendesWunders oder: Die billige Erstarrnis(Einstein 1912), Gehirne(Benn 1916), etc. Nuestra hipótesis general es que el libro de Benn desarrolla al máximo una serie de variables estéticas y programáticas esbozadas en los debates literarios del movimiento expresionista: no solo en el énfasis al nivel de la experiencia subjetiva, sino también en su uso de la fragmentación, la condensación, la asociación poética y la mezcla de géneros. El análisis de los textos demuestra además que dicho énfasis subjetivista no supondría sin embargo un apartamiento del mundo real. En sus diversas variantes este conjunto de relatos propone una mezcla de ambas perspectivas, potenciada según las preferencias de cada autor.
Aquest article revisa una sèrie d’alternatives ficcionals dins de la prosa expressionista. L’eix de l’anàlisi se centra en aquells textos de caràcter més subjectivista, sovint presentats com a erkenntnistheoretische Reflexionsprosa (Kemper i Vietta 1975) o experimenteller Reflexionsprosa (Oehm 1993): Tubutsch (Ehrenstein 1911), Bebuquin. Die Dilettanten des Wunders oder: Die billige Erstarrnis (Einstein 1912), Gehirne (Benn 1916), etc. La nostra hipòtesi general és que l’obra de Benn desenvolupa al màxim una sèrie de variables estètiques i programàtiques esboçades en els debats literaris del moviment expressionista: no només en l’èmfasi en el nivell de l’experiència subjectiva, sinó també en el seu ús de la fragmentació, la condensació, l’associació poètica i la mescla de gèneres. L’anàlisi dels textos demostra a més que aquest èmfasi subjectivista no implicaria, però, un allunyament del món real. En les seves diverses variants, aquest conjunt de relats proposa una barreja d’ambdues perspectives, potenciada segons les preferències de cada autor.
Aquest article revisa una sèrie d’alternatives ficcionals dins de la prosa expressionista. L’eix de l’anàlisi se centra en aquells textos de caràcter més subjectivista, sovint presentats com a erkenntnistheoretische Reflexionsprosa (Kemper i Vietta 1975) o experimenteller Reflexionsprosa (Oehm 1993): Tubutsch (Ehrenstein 1911), Bebuquin. Die Dilettanten des Wunders oder: Die billige Erstarrnis (Einstein 1912), Gehirne (Benn 1916), etc. La nostra hipòtesi general és que l’obra de Benn desenvolupa al màxim una sèrie de variables estètiques i programàtiques esboçades en els debats literaris del moviment expressionista: no només en l’èmfasi en el nivell de l’experiència subjectiva, sinó també en el seu ús de la fragmentació, la condensació, l’associació poètica i la mescla de gèneres. L’anàlisi dels textos demostra a més que aquest èmfasi subjectivista no implicaria, però, un allunyament del món real. En les seves diverses variants, aquest conjunt de relats proposa una barreja d’ambdues perspectives, potenciada segons les preferències de cada autor.
Colecciones
Aprobación
Revisión
Complementado por
Referenciado por
Licencia Creative Commons
Excepto donde se indique lo contrario, la licencia de este ítem se describe como by
