Parcelas de vida: el arte y sus restos

Abstract

En este trabajo analizo la relación entre arte y vida a partir del vínculo entre cuerpo, enfermedad y libertad. La novela de Lina Meruane, Fruta podrida y la película de Laura Citarella y Verónica Llinás, La mujer de los perros, interpela el lugar asignado a los cuerpos precarios que articulan otra forma de circulación de bienes y subjetividades en el régimen biopolítico. Texto e imagen construyen una figura de la descomposición, pero también de la recomposición de un cuerpo como un corpus. Hacen visible las vidas no consideradas como tales. Ponen a funcionar la existencia como el resto que impide la clausura de sentido.This paper analyzes the relationship between art and life from the perspective of the links between body, disease, and freedom. Two works, Lina Meruane’s novel Fruta podrida, and Laura Citarella and Verónica Llinás’ film La mujer de los perros, question the location assigned to those precarious bodies which articulate alternative forms of circulation of commodities and subjectivities in the biopolitical regime. Text and image build up a figure of decomposition, but also of re-composition of a body as a corpus; they turn some ignored lives visible and set into motion existence as a residue that prevents the closure of meaning.En aquest treball analitze la relació entre art i vida a partir del vincle entre cos, malaltia i llibertat. La novel·la de Lima Meruane Fruta podrida i la pel·lícula de Laura Citarella i Verónica Llinás La mujer de los perros, interpel·len el lloc assignat dels cossos precaris que articulen altra forma de circulació de béns i subjectivitats en el règim biopolític. Text i imatge construeixen una figura de la descomposició, però també de la recomposició d’un cos com un corpus. Fan visibles les vides no considerades com a tals. Posen en funcionament l’existència com el residu que impedeix la clausura del sentit.