Imágenes (políticas) de vida: ¿el animal?, ¿el fósil? Figuras del prisma poshumano en la obra de Nuno Ramos

Abstract

El presente artículo analiza la figura del fósil en algunas obras del artista brasileño Nuno Ramos, a partir del debate abierto en la crítica literaria de los últimos años por el denominado giro animal. Desde el campo de los estudios posthumanistas, el fósil permite articular un pensamiento sobre la vida distinto a la Forma Hombre moderna, interpela sobre las nociones de vida y demanda la necesidad, entonces, de crear nuevos modos de lectura y lenguajes: ¿Cómo leer un tiempo y un espacio más allá de lo humano, desde lo (post)humano? Nuno Ramos trabaja con el tacto (como lectura que excede a lo lingüístico) y la materia (como lenguaje con asignificantes) en obras plásticas y escritas que dan tratamiento al lenguaje y a los materiales plásticos como minerales o fósiles, materias que erosionan los límites entre lo orgánico y lo inorgánico, lo vivo y lo muerto.This article analyzes the figure of the fossil in works by Brazilian writer Nuno Ramos framed by the recent animal turn in literary criticism. From the perspective of posthumanist studies, the fossil allows us to consider life beyond the modern Man-Form, challenges notions of life itself, and asks us to create new languages and modes of reading. How is it possible to read time and space beyond the human, from the posthuman? Nuno Ramos works with the sense of touch (as a kind of reading that exceeds language) and matter (as a non-signifying language) in visual and written works that examine language and materials, such as minerals and fossils, which erode the boundaries between the organic and inorganic, the living and the dead.El present article analitza la figura del fòssil en algunes obres de l’artista brasiler Nuno Ramos, a partir del debat obert en la crítica literària dels últims anys per l’anomenat gir animal. Des del camp dels estudis posthumanistes, el fòssil permet articular un pensament sobre la vida diferenciat de la Forma Home moderna, interpel·la sobre les nocions de vida i, per tant, demanda la necessitat de crear nous modes de lectura i llenguatges: Com llegir un temps i un espai més enllà d’allò humà, des del (post)humanisme? Nuno Ramos treballa amb el tacte (com a lectura que excedeix a allò lingüístic ) i la matèria (com a llenguatge amb asignificant) en obres plàstiques i escrites que ofereixen tractament al llenguatge i als materials plàstics com a minerals o fòssils, matèries que erosionen els límits entre allò orgànic i allò inorgànic, allò viu i allò mort.