Variación fonética en el guaraní colonial: Diacronía, diatopía y proyección actual de los fenómenos

Abstract

El presente estudio analiza un conjunto de rasgos gráficos en tanto expresiónde variación fonética en la comunidad hablante de guaraní del períodocolonial en la región del Paraguay, en América del Sur, especialmente en lasreducciones jesuíticas, contexto del que procede casi toda la documentaciónde la lengua en esta fase histórica. En el corpus, compuesto mayoritariamentede cartas escritas por indígenase entre 1750 y 1830, se identifican dosfenómenos del consonantismo y uno de vocalismo, y se analiza la variaciónregional, de acuerdo con la localización de los documentos analizados, y lavariación diacrónica, de acuerdo con la evolución cronológica de losfenómenos. Las conclusiones sugieren la existencia de regiones dialectales enel espacio de la comunidad lingüística analizada, así como la presencia entiempos coloniales de hechos de variación que persisten en dialectos actuales.Aquest estudi analitza un conjunt de trets gràfics com a expressió de variació fonètica en la comunitat parlant del guaraní del període colonial a la regió del Paraguai, a Amèrica del Sud, especialment a les reduccions jesuítiques, context del qual procedeix gairebé tota la documentació de la llengua en aquesta fase històrica. Al corpus, compost majoritàriament de cartes escrites per indígenes entre 1750 i 1830, s’identifiquen dos fenòmens corresponents al consonantisme i un al vocalisme, i s’analitza la variació regional, d'acord amb la localització dels documents analitzats, i la variació diacrònica, de acord amb l’evolució cronològica dels fenòmens. Les conclusions suggereixen l’existència de regions dialectals en l’espai de la comunitat lingüística analitzada, com també la presència en temps colonials de fets de variació que persisteixen en els dialectes actuals.The present study analyzes a set of orthographic features as expressions of phonetic variation in the Guarani-speaking community of the colonial period in the South American region of Paraguay, especially in the Jesuit reductions, where almost all the documentation of the language in this historical phase comes from. In the corpus, composed mostly of letters written by indigenous people between 1750 and 1830, three phenomena are identified, two being consonantal and the third vocalic. On this basis, regional variation is analyzed according to the location of the documents containing the data and diachronic variation according to the chronological occurrence of the observed phenomena. The conclusions suggest the existence of dialectal regions in the space of the linguistic community analyzed, as well as the presence in colonial times of patterns of variation that persist in some current dialects.