El giro punitivo de la política social en Argentina en el Gobierno de “La Libertad Avanza” (2023-2025)

Abstract

El artículo se inscribe en los estudios que abordan la relación entre la política social y las ideas, cosmovisiones e intereses de las derechas políticas en Argentina. De esta manera, intenta contribuir a este campo al analizar, reconstruir e identificar las prácticas discursivas y no discursivas que giran alrededor de la intervención social del Estado durante el Gobierno de “La Libertad Avanza”.En términos metodológicos, se utiliza el análisis del discurso para observar los posicionamientos del colectivo y los documentos estatales bajo los criterios de selección de datos que se denominan “continuidad enunciativa” y “discontinuidad aparente”. Por un lado, se argumenta que la enunciación pública de los actores político-gubernamentales son formas de oficializar sus posturas frente a las diversas dinámicas que atraviesan a la sociedad, mientras que las normativas institucionales objetivan el conjunto de reglas que legalizan o no un conjunto de prácticas sociales.En este marco, se ofrece un análisis preliminar de la tendencia punitiva de la política social que lleva adelante el gobierno nacional caracterizado como de “ultraderecha”, a raíz del cual se visualizan tres tendencias discursivas y prácticas: el disciplinamiento y el control de la participación política, la estigmatización y la persecución y, por el último, la desinstitucionalización de las organizaciones sociales, la refilantropización y tercerización de la intervención social.L’article s’inscriu en els estudis que aborden la relació entre la política social i les idees, cosmovisions i interessos de les dretes polítiques a l’Argentina. D’aquesta manera, intenta contribuir a aquest camp en analitzar, reconstruir i identificar les pràctiques discursives i no discursives que giren al voltant de la intervenció social de l’Estat durant el Govern de “La Libertad Avanza”. En termes metodològics, s’utilitza l’anàlisi del discurs per a observar els posicionaments del col·lectiu i els documents estatals sota els criteris de selecció de dades que es denominen “continuïtat enunciativa” i “discontinuïtat aparent”. D’una banda, s’argumenta que l’enunciació pública dels actors polític-governamentals són maneres d’oficialitzar les seves postures enfront de les diverses dinàmiques que travessen a la societat, mentre que les normatives institucionals objectiven el conjunt de regles que legalitzen o no un conjunt de pràctiques socials. En aquest marc, s’ofereix una anàlisi preliminar de la tendència punitiva de la política social que porta endavant el govern nacional caracteritzat com de “ultradreta”, arran del qual es visualitzen tres tendències discursives i pràctiques: el disciplinament i el control de la participació política, l’estigmatització i la persecució i, per l’últim, la desinstitucionalització de les organitzacions socials, la refilantropització i terciarització de la intervenció social.This article forms part of a broader series of studies that examine the complex relationship between social policy and the ideas, worldviews, and political projects of the contemporary right in Argentina. More specifically, it aims to contribute to this debate by analyzing, reconstructing, and identifying both discursive and non-discursive practices surrounding social policy during the government of “La Libertad Avanza”. By doing so, the study seeks to understand how social interventions are being reshaped under the administration of Javier Milei and how these changes reflect broader ideological and political realignments. From a methodological perspective, the article employs discourse analysis to examine the positions expressed by political actors as well as the content of state documents. The selection of empirical material follows two criteria: “enunciative continuity” and “apparent discontinuity”. Public statements are treated as moments in which political and governmental actors formalize their stances on pressing social dynamics, while institutional regulations are analyzed as frameworks that legalize, restrict, or delegitimize specific practices. The preliminary findings emphasize a punitive orientation in current social policies. This manifests through three interrelated trends: the disciplining and control of political participation; the stigmatization, surveillance, and persecution of marginalized groups; and the deinstitutionalization of social organizations, accompanied by a return to philanthropic logics and the outsourcing of social intervention.