Un tratado de cómputo pascual visigótico transmitido al final del libro X de las «Etymologiae»

Abstract

Un tratado inédito con fórmulas para determinar las fechas de pascua cristianas a partir de la pascua de los judíos es transmitido por un conjunto de códices de las Etymologiae de Isidoro de Sevilla (Bern 224, Clm 4541, Montecassino 320, Groningen 8, Legnica 29, Stralsund 1072, Clm 14334, Ljubljana 16 y también Augsburg Cod. I.2.4° 14). Aunque el contenido no ofrece dataciones concretas, la adición misma al libro x, junto con la serie de inscripciones denominada Anthologia Isidoriana, permite vincular este Cómputo a una tradición textual producida en la España visigoda hacia mediados del siglo vii. El breve tratado constituye un primitivo antecedente del homogéneo corpus posterior, donde emerge directa y manifiestamente la particularidad hispánica de computar la pascua cristiana de acuerdo con los cálculos de los judíos.An unedited treatise with formulae to determine Christian Easter dates from Jewish Passover is transmitted in some codices of the Etymologiae of Isidore of Seville (Bern 224, Clm 4541, Montecassino 320, Groningen 8, Legnica 29, Stralsund 1072, Clm 14334, Ljubljana 16 and also Augsburg Cod. I.2.4° 14). Although the content does not give specific dates, the attachment itself to Book X, along with a group of inscriptions known as Anthologia Isidoriana, seems to link this Computus to a textual tradition produced in Visigothic Spain by the mid-7th century. This brief treatise constitutes a primitive antecedent of the later homogeneous corpus, where the Hispanic specificity of computing Easter according to the calculation of the Jews emerges directly and manifestly.Un tractat inèdit amb fórmules per determinar les dates de pasqua cristianes a partir de la pasqua dels jueus és transmès per un conjunt de còdexs de les Etymologiae d’Isidor de Sevilla (Bern 224, Clm 4541, Montecassino 320, Groningen 8, Legnica 29, Stralsund 1072, Clm 14334, Ljubljana 16 i també Augsburg Cod. I.2.4° 14). Encara que el contingut no ofereix datacions concretes, l’addició mateixa al llibre X, juntament amb la sèrie d’inscripcions denominada Anthologia Isidoriana, permet vincular aquest còmput a una tradició textual produïda a l’Espanya visigoda cap a mitjan segle VII. El breu tractat constitueix un antecedent primitiu de l’homogeni corpus posterior, on emergeix directament i manifestament la particularitat hispànica de computar la pasqua cristiana d’acord amb els càlculs dels jueus.