Treballar amb adolescents en situació de carrer: Una pràctica en i amb la intempèrie

Abstract

Amb ganes de seguir els nois més grans del barri i d’explorar un territori desconegut, ple d’oportunitats i d’accés a recursos econòmics, en Juan va agafar el tren des de la localitat de José C. Paz per arribar a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires. No tenia més de vuit anys la primera vegada que ho va fer i es va quedar a dormir una nit amb altres nois. Li va semblar fascinant, però també li va fer una mica de por. Algú de la seva família es devia preocupar per ell? O potser aquella escapada li servia per fugir d’algunes situacions difícils a casa seva? Quan va arribar als catorze anys, amb un ampli coneixement del carrer i algunes detencions policials a sobre, havia arribat el moment que en Juan pogués fer‑se altres preguntes i buscar algunes respostes. Hi hauria lloc per a això? Aquests interrogants donen lloc a l’experiència d’un programa social que treballa amb adolescents en situació de carrer a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, a l’Argentina. A partir d’un procés d’investigació participativa amb el mateix equip sobre les seves pràctiques, s’identifiquen algunes coordenades per treballar en i amb la intempèrie que travessen joves com en Juan. No es tracta només d’un quefer situat en el propi territori del carrer on viuen els i les adolescents, sinó que també implica treballar amb una població desproveïda de cures i de suport intergeneracional. Construir l’enquadrament i teixir el vincle seran pilars fonamentals per abordar aquesta problemàtica psicosocial complexa. El repte és desenvolupar intervencions contextualitzades amb l’horitzó de la restitució de drets.

Con ganas de seguir a los chicos más grandes del barrio y explorar un territorio desconocido, lleno de oportunidades y acceso a recursos económicos, Juan se tomó el tren desde la localidad de José C. Paz para llegar a la Ciudad Autónoma de Buenos Aires. No tenía más de ocho años la primera vez que lo hizo y se quedó durmiendo una noche junto con otros chicos. Le pareció fascinante y le dio un poco de miedo también ¿Acaso alguien de su familia se preocupó por él? ¿O le servía para escaparse de algunas situaciones difíciles en su casa? Pero para los catorce años, con un vasto conocimiento de la calle y con algunas detenciones policiales encima, era tiempo de que Juan pudiera hacerse otras preguntas y buscar algunas respuestas ¿Habría lugar para ello?Estos interrogantes dan lugar a la experiencia de un programa social que trabaja con adolescentes en situación de calle en la Ciudad Autónoma de Buenos Aires, Argentina. A partir de un proceso de investigación participativa con el propio equipo acerca de sus prácticas se identifican algunas coordenadas para trabajar en y con la intemperie que atraviesan jóvenes como Juan. Pues no solo se trata de un quehacer situado en el propio territorio callejero en el que las y los adolescentes habitan, sino que también implica trabajar con una población despojada de cuidados y sostén intergeneracional. Armar el encuadre y tejer el vínculo serán pilares fundamentales para abordar esta problemática psicosocial compleja. El desafío será desarrollar intervenciones situadas con el horizonte de la restitución de derechos.