Marcación diferencial de objeto y referencialidad en quichua santiagueño

Abstract

El quichua santiagueño (quechua, Argentina) es una lengua de alineamiento nominativo-acusativo con marcación de casos en los dependientes. En esta investigación se sostiene que la distribución del sufijo de caso acusativo (-ta) no responde exclusivamente al parámetro sintáctico, sino que dicha marcación es sensible a las propiedades semánticas del referente que se expresa. La distribución del marcador -ta interactúa con otros constituyentes y sufijos de la frase nominal, según se mencionen entidades más o menos jerarquizadas en una escala de empatía. La presencia/ausencia de -ta favorece interpretaciones específicas/no específicas, en el nivel de la cláusula, e interpretación de mayor/menor empatía, en el nivel discursivo. Este fenómeno ha sido descripto en otras lenguas del mundo como ‘marcación diferencial de objeto’, es decir, una marcación de caso que responde a las propiedades semánticas del objeto.

Santiago del Estero Quichua (Quechua, Argentina) is a nominative-accusative language with case suffixes in the dependents. This research study argues that the distribution of the accusative case suffix (-ta) does not respond exclusively to the syntactic parameter, but that it is sensitive to the semantic properties of the referent. The distribution of the marker -ta interacts with other constituents and suffixes of the nominal phrase, depending on the entities’ position on the empathy scale. The presence/absence of -ta favors specific/non-specific interpretations at clause level, and an interpretation of greater/less empathy at discourse level. This phenomenon has been described in other languages of the world as ‘differential object marking’, i.e., case marking that responds to the semantic properties of the object.

El quítxua de Santiago (quítxua, Argentina) és una llengua d’alineament nominatiu-acusatiu amb marcació de casos en els dependents. En aquesta investigació se sosté que la distribució del sufix de cas acusatiu (-ta) no respon exclusivament al paràmetre sintàctic, sinó que aquest marcatge és sensible a les propietats semàntiques del referent que s’expressa. La distribució del marcador -ta interactua amb altres constituents i sufixos de la frase nominal, segons si s’esmenten entitats més o menys jerarquitzades en una escala d'empatia. La presència/absència de -ta afavoreix interpretacions específiques/no específiques, en el nivell de la clàusula, i interpretació de major/menor empatia, en el nivell discursiu. Aquest fenomen ha estat descrit en altres llengües del món com a 'marcació diferencial d'objecte', és a dir, una marcació de cas que respon a les propietats semàntiques de l'objecte.