Enfermedad, lenguaje y vida animal

Abstract

En este artículo planteamos una aproximación crítica a la «cuestión animal» desde la perspectiva de la enfermedad. A través del análisis de un conjunto de textos literarios publicados después del 2000, observaremos que la «animalidad», y su relación con lo humano, constituye un problema clave en las experiencias contemporáneas de «lo patológico». En primer lugar, veremos que parece ciertamente frecuente que en un contexto de enfermedad grave o ante un proceso patológico agudo se produzca un efecto de acercamiento o de asimilación entre el sujeto enfermo y el animal. En la mayoría de los casos, dicha animalización estaría estrechamente relacionada con el discurso y la práctica médica. En segundo lugar, sin embargo, vamos a constatar que «lo animal» está irrumpiendo también de otro modo en nuestras experiencias de enfermedad. Para entender esta irrupción creemos que es adecuado volver a recurrir a la idea del «devenir animal» de Deleuze. Con esta herramienta, podremos apreciar que el «devenir animal» del enfermo que los textos literarios captan contesta a los procesos de animalización ligados a la medicina (en tanto que práctica biopolítica). El «devenir animal» del enfermo se materializa específicamente, en estos casos, en relación con un particular «devenir animal de la lengua».

This paper proposes a critical approach to the “animal issue” from the perspective of disease. Through the analysis of a set of literary texts published after the year 2000, we approach the theoretical problem of “animality” and its relationship with humanity as a key aspect within modern experiences of pathologies. Firstly, we will note the quite common rapprochement or assimilation effect between the ill subject and animals in contexts of a serious illness or an acute pathological process. In most cases, this animalization is closely linked to medical narratives and practices. Secondly, we will explore other ways in which the animal element disrupts our experiences of illness. Deleuze’s idea of “becoming animal” is here useful to understand such disruption: as a theoretical tool, it allows us to realize how the “becoming animal” of sickly literary characters reacts against the processes of animalization linked to medicine (as a biopolitical practice). In these cases, “becoming animal” is specifically materialized in relation to a particular “becoming animal of language

En aquest article plantegem una aproximació crítica a la «qüestió animal» des de la perspectiva de la malaltia. A través de l’anàlisi d’un conjunt de textos literaris publicats després de l’any 2000, observem que «l’animalitat», i la seua relació amb l’humà, constitueix un problema clau en les experiències contemporànies del «fet patològic». En primer lloc, veurem que sembla certament freqüent que en un context de malaltia greu o front a un procés patològic agut es produeix un efecte d’apropament o d’assimilació entre el subjecte malalt i l’animal. En la majoria dels casos, aquesta animalització estaria estretament relacionada amb el discurs i la pràctica mèdica. En segon lloc, no obstant això, constatarem que «l’animal» està irrompent també de una altra manera en les nostres experiències de malaltia. Per tal d’entendre aquesta irrupció creem que és adequat tornar a utilitzar l’idea de «l’esdevenir animal» de Deleuze. Amb aquesta ferramenta, podrem apreciar que «l’esdevenir animal» del malalt que els textos literaris capten contesta als processos d’animalització lligats a la medicina (en tant que a la pràctica biopolítica). «L’esdevenir animal» del malalt es materialitza específicament, en aquests casos, en relació amb un particular «esdevenir animal de la llengua».