Literatura digital y materialidad: cómo se lee

Abstract

A partir de consideraciones acerca de la «desmaterialización» de obras «informacionales» desarrolladas en la Argentina en los años sesenta del siglo xx, el artículo tiende un puente hacia las materialidades de las artes digitales contemporáneas, en particular de la literatura digital. Sobre esta base se discuten distintos abordajes en torno a cómo se lee, cuestionando las concepciones idealistas de la literatura que solo la conciben como contenido abstracto. Se sostiene que en la recuperación de la materialidad en la literatura digital intervienen, entre otros aspectos, la tradición de la poesía concreta –aunque mayormente visual y no tanto sonora– y las miradas atentas a diversas materialidades más «inasibles», y sin embargo concretas, como las del código informático. Así, se plantea una perspectiva de articulación entre lecturas de materialidades perceptibles e inteligibles, que reconozca la confluencia de los modos de hacer sentido de la cultura digital sin dejar de lado el trabajo artístico que pone el acento en la palabra. Por último, se propone un modo de lectura colaborativa, articuladora y localizada que permita poner en evidencia que los modos críticos de leer no son universales, aun para una comunidad académica globalizada.

A partir de consideracions sobre la «desmaterialització» d'obres «informacionals» desenvolupades a l'Argentina els anys seixanta del segle xx, l'article basteix un pont cap a les materialitats de les arts digitals contemporànies, en particular de la literatura digital. Sobre aquesta base es discuteixen diferents aproximacions a com es llegeix, qüestionant les concepcions idealistes de la literatura que només la conceben com a contingut abstracte. Se sosté que en la recuperació de la materialitat de la literatura digital intervenen, entre altres factors, la tradició de la poesia concreta –tot i que majoritàriament visual i no tant sonora– i les mirades atentes a diverses materialitats més «inassolibles», i no obstant això, concretes, com les del codi informàtic. Així, es planteja una perspectiva d'articulació entre lectures de materialitats perceptibles i intel·ligibles, que reconegui la confluència de les maneres de donar sentit a la cultura digital sense deixar de banda el treball artístic que posa en relleu la paraula. Finalment, es proposa una forma de lectura col·laborativa, articuladora i localitzada que permeti posar en evidència que les maneres crítiques de llegir no són universals, tot i que es tracti d’una comunitat acadèmica globalitzada.

From considerations about the "dematerialisation" of "informational" works developed in Argentina in the nineteen sixties, this paper spans a bridge towards the materiality of contemporary digital arts and digital literature in particular. On this basis, different approaches about how to read that question the idealistic conceptions of literature, which is only conceived as abstract content, are discussed. This paper contends that, in the recovery of the materiality of digital literature, the tradition of concrete poetry —though mostly visual rather than sonorous— and more attentive regards to different "elusive", yet concrete materialities, such as computer code, among other things are involved. Thus, this paper discusses the prospect of articulation between readings of perceptible and intelligible materialities, which recognizes the confluence of the ways of making sense of the digital culture without neglecting the artistic work with emphasis on the word. Finally, this paper suggest a mode of collaborative reading, articulating and localised that allows for highlighting that the critical ways of reading are not universal, even for a global academic community.