Percepció de la relació fill-pares i vincles d’amistat parental, en infants i preadolescents

Abstract

La familia es el primero y más importante agente socializador en la infancia a causa de que, durante este período, los niños aprenden habilidades sociales, actitudes y otras capacidades, necesarias para adaptarse al contexto en el que viven. El propósito del presente trabajo es el de establecer la relación entre los estilos de crianza de los hijos y las relaciones de amistad entre iguales, en la infancia y la preadolescencia. Este estudio comprendió a 841 estudiantes de 8 a 13 años. Los instrumentos utilizados fueron: la versión argentina (Minzi, Sacchi y Moreno) del Children Report of Parental Behavior (CRPBI), de Schaeffer, y la también versión argentina (Moreno) de la Friendship Quality Scale, de Bukowksi. Los resultados indicaron que los padres que actúan con firmeza, pero con amor y aceptación –afecto– en lugar de poder o control estricto y patológico, faciliten los vínculos de amistad de los hijos con los compañeros. Se analizaron las variables de los padres por separado de la madre y del padre. En la niñez se observa una aceptación paterna y materna más baja y un mayor control patológico que en la preadolescencia. Los chicos presentaron una media menor de aceptación paterna y materna que las chicas.

La família és el primer i més important agent socialitzador en la infància a causa que durant aquest període els infants aprenen habilitats socials, actituds i altres capacitats necessàries per a adaptar-se al context en el qual viuen. El propòsit d’aquest treball és establir la relació entre els estils de criança dels fills i les relacions d’amistat entre iguals en la infància i la preadolescència. Aquest estudi va comprendre 841 estudiants de 8 a 13 anys. Els instruments utilitzats van ser: la versió argentina (Minzi, Sacchi i Moreno) del Children Report of Parental Behavior (CRPBI), de Schaeffer, i la també versió argentina (Moreno) de la Friendship Quality Scale, de Bukowksi. Els resultats van indicar que els pares que actuen amb fermesa, però amb amor i acceptació –afecte– en compte de poder o control estricte i patològic, faciliten els vincles d’amistat dels fills amb els companys. Es van analitzar les variables dels pares per a la mare i el pare separat. En la infantesa s’observa una acceptació paterna i materna més baixa i un major control patològic que en la preadolescència. Els xics presentaren una mitjana menor d’acceptació paterna i materna que no les xiques.

The family is the first and most important childhood socializing agent because during this period children learn social skills, attitudes and other capabilities necessary for adapting themselves to the context in which they llauri living. The purpose of this paper is to establish the relationship between parenting styles and peer friendship relationships in childhood and preadolescence. In the study, 841 students from 8 to 13 years old were involved. The instruments used were: the Argentine Scale of Children’s Perception of relationships with Parents for children and young adolescents (Minzi, Sacchi and Moreno), spanish version of Schaeffer Children Report of Parental Behavior (CRPBI), and the Spanish versió of the Friendship Quality Scale (Bukowksi). Results indicated that parents who llauri firm, but they disciplini with love and acceptance –affection–, rather than power or strict and pathological control, facilitate ties of friendship with peers. We analyzed the parental variables for mother and father separately. In childhood a lower mother and father acceptance and a greater pathological control than in preadolescence is observed. Boys obtained a lower mother and father acceptance average than girls.