Relevancia e injerencia política del poder democrático en la épica arcaica: Un abordaje desde el pensamiento homérico

Abstract

Hay entre los historiadores un consenso generalizado en que el advenimiento de la democracia griega se dio a partir de la transformación de las prácticas y el espacio plebiscitarios del periodo arcaico en una configuración más estable y lógico-jurídica del oficio y de la ley que tiene lugar en la Atenas clásica. Estas dinámicas asamblearias constituyen uno de los pilares fundamentales de la narrativa homérica, lo que ha sugerido que la Ilíada y la Odisea expresan la mentalidad igualitaria y protodemocrática griega. Sin embargo, se ha sostenido que el pueblo comporta una atenuada injerencia política, en tanto que solo condiciona exiguamente o, a lo sumo, sirve como un órgano consultivo. Este artículo analiza el abordaje filosófico-político de los problemas presentados en los poemas homéricos en torno a una concepción democrática del ejercicio soberano. Se pretende mostrar el planteo y posicionamiento de la épica homérica en torno al poder democrático no tanto desde una perspectiva ideológica, sino más bien desde mirada problematizante. Esto es: puede advertirse en los poemas un intento de reflexión filosóficopolítica por parte del poeta sobre la relevancia, los alcances, los límites y las tensiones que presentan las prácticas políticas y sociales que pueden denominarse «democráticas».

Hi ha un consens generalitzat entre els historiadors que l’adveniment de la democràcia grega va sorgir a partir de la transformació de les pràctiques i l’espai plebiscitaris del període arcaic en una configuració més estable i lògic-jurídica de l’ofici i de la llei que es materialitza a l’Atenes clàssica. Aquestes dinàmiques assembleàries constitueixen un dels pilars fonamentals de la narrativa homèrica, la qual cosa ha suggerit que la Ilíada i l’Odissea expressen la mentalitat igualitària i protodemocràtica grega. Tanmateix, s’ha sostingut que el poble exerceix una ingerència política limitada, ja que només condiciona de manera exígua o, com a màxim, serveix com un òrgan consultiu. Aquest article analitza l’abordatge filosòfico-polític dels problemes plantejats en els poemes homèrics al voltant d’una concepció democràtica de l’exercici sobirà. Es pretén mostrar la proposta i posicionament de l’èpica homèrica en relació amb el poder democràtic, no tant des d’una perspectiva ideològica, sinó més aviat amb una mirada problematitzadora. Això és: es pot observar en els poemes un intent de reflexió filosòfico-política per part del poeta sobre la rellevància, els abasts, els límits i les tensions que presenten les pràctiques polítiques i socials que poden denominar-se «democràtiques».

There is a consensus among historians that the advent of Greek democracy came about through the transformation of the plebiscitary practices and space of the archaic period into a more stable and logic-legal configuration of office and law that takes place in classical Athens. These assembly dynamics constitute one of the fundamental pillars of the Homeric narrative, which has suggested that the Iliad and the Odyssey express the Greek egalitarian and proto-democratic mentality. However, it has been argued that the people have diminished political interference as they only condition it to a small extent or, at most, serve as a consultative body. This article analyses the philosophical-political approach to the problems presented in the Homeric poems in terms of a democratic conception of the exercise of sovereignty. The aim is to show the Homeric epic’s approach to and positioning of democratic power not so much from an ideological perspective but rather from a problematizing gaze. That is to say, we can see in the poems an attempt at philosophical-political reflection by the poet on the relevance, scope, limits, and tensions presented by political and social practices that can be called “democratic”.