“La violencia en el espacio”: Una propuesta de lectura crítica sobre las violencias del pasado reciente en América Latina

Abstract

Varias décadas de experiencias latinoamericanas en la discusión académica y pública de la Justicia Transicional, sus supuestos básicos, sus dispositivos y sus efectos, han dejado como resultado cierto consenso alrededor de sus limitaciones. Éstas están reflejadas en cuestiones tales como la continuidad de la violencia en determinados países o regiones, la persistente dificultad en desmontar la impunidad, la opacidad de la responsabilidad de los actos de violencia, así como la persistencia de miradas y discursos justificatorios de la violencia estatal. Buena parte de estas limitaciones tiene que ver, entre otras causas y como intentaré demostrar aquí, con una perspectiva restringida de la violencia y con una aproximación jurídica, política y comunicativa que desvincula la memoria, la verdad y la justicia de los contextos espaciales y materiales concretos. A partir de la revisión crítica de “La Violencia en el Espacio”, una experiencia colectiva de trabajo, me propongo demostrar por qué una perspectiva crítica sobre el espacio es fundamental para pensar la violencia del pasado reciente e imaginar otras formas de justicia en América Latina.

Several decades of Latin American experiences in the academic and public discussion of Transitional Justice, its basic assumptions, its mechanisms and its effects, have resulted in a certain consensus on its limitations. These are reflected in issues such as the continuity of violence in certain countries or regions, the persistent difficulty in dismantling impunity, the opacity of responsibility for acts of violence, as well as the persistence of views and discourses that justify state violence. A large part of these limitations are related, among other causes and as I will try to demonstrate here, to a restricted perspective on violence and to a legal, political and communicative approach that disassociates memory, truth and justice from the concrete spatial and material contexts. Based on a critical review of “La Violencia en el Espacio”, a collective work experience, I intend to demonstrate why a critical perspective on space is fundamental to think about the violence of the recent past and to imagine other forms of justice in Latin America.

Diverses dècades d’experiències llatinoamericanes en la discussió acadèmica i pública de la Justícia Transicional, els supòsits bàsics, els dispositius i els efectes, han generat un cert consens al voltant de les limitacions. Aquestes n’estan reflectides en qüestions com la continuïtat de la violència en països o regions determinades, la persistent dificultat en desmuntar la impunitat, l’opacitat de la responsabilitat dels actes de violència, així com la persistència de mirades i discursos justificatius de la violència estatal. Bona part d’aquestes limitacions s’han de relacionar, entre altres causes i com tractaré de demostrar ací, amb una perspectiva restringida de la violència i amb una aproximació jurídica, política i comunicativa que desvincula la memòria, la veritat i la justícia dels contextos espacials i materials concrets. Arran de la revisió crítica de “La Violència en l’Espai”, una experiència col·lectiva de treball, em propose demostrar per què una perspectiva crítica sobre l’espai és fonamental per a pensar al voltant de la violència en el passat recent i imaginar altres formes de justícia en Amèrica Llatina.