Violencia, historia y humanismo: Aportes desde el pensamiento Merleau-Ponty

Abstract

El trabajo aborda la relación entre violencia, historia y humanismo desde los denominados escritos existencialistas de Maurice Merleau-Ponty. La condición de ser situado del ser humano abre un campo de reflexión donde el pensamiento se entrelaza con la experiencia histórica. Esta experiencia se nos aparece atravesada por la violencia. En nuestro artículo nos detendremos en señalar el modo en que el filósofo francés lleva a cabo una crítica al humanismo liberal e intenta proponer un pensamiento que dé cuenta de la experiencia concreta del ser humano. Esto no significa un abandono de los valores pregonados por el humanismo sino del modo en que al no considerar las condiciones materiales, simbólicas y políticas se convierten en discursos que no se encarnan en la realidad efectiva de la vida comunitaria.

The work addresses the relationship between violence, history and humanism from the so-called existentialist writings of Maurice Merleau-Ponty. The condition of being situated of the human being opens a field of reflection where thought is intertwined with historical experience. This experience appears to us traversed by violence. In our article we will stop to point out the way in which the French philosopher carries out a critique of liberal humanism and tries to propose a thought that accounts for the concrete experience of the human being. This does not mean an abandonment of the values proclaimed by humanism, but rather the way in which, by not considering material, symbolic and political conditions, they become discourses that are not embodied in the effective reality of community life.

El treball aborda la relació entre violència, història i humanisme des dels denominats escrits existencialistes de Maurice Merleau-Ponty. La condició de ser situat de l’ésser humà obre un camp de reflexió on el pensament s’entrellaça amb l’experiència històrica. Aquesta experiència se’ns apareix travessada per la violència. En el nostre article ens detindrem a assenyalar la manera en què el filòsof francès duu a terme una crítica a l’humanisme liberal i intenta proposar un pensament que doni compte de l’experiència concreta de l’ésser humà. Això no significa un abandó dels valors pregonats per l’humanisme sinó de la manera en què al no considerar les condicions materials, simbòliques i polítiques es converteixen en discursos que no s’encarnen en la realitat efectiva de la vida comunitària.