Los dos caminos del reconocimiento de los derechos de la naturaleza en América Latina

Abstract

Las experiencias constitucionales, legales y jurisprudenciales de los últimos años perfilan dos caminos sobre el reconocimiento de derechos de la naturaleza en América Latina. En este trabajo reponemos las características centrales de este proceso, que ya lleva más de una década. En primer lugar, referimos al camino iniciado por la Constitución de Ecuador y la legislación de Bolivia, que reconocen los derechos de la naturaleza; a lo que siguieron proyectos de ley nacionales, provinciales y locales en diferentes países de la región. En segundo término, abordamos algunas causas judiciales que reconocen derechos a determinados ecosistemas mediante argumentos que reinterpretan el derecho de manera ecocéntrica. Nuestro supuesto es que este proceso de ampliación de derechos involucra una democratización y pluralización ontológica2 de la justicia ambiental, en tanto retoma saberes y prácticas que no tenían presencia en ese ámbito; instituye nuevas figuras, como los guardianes de ríos; e interrumpe la unidireccionalidad Norte-Sur en la producción de conocimiento y herramientas jurídicas, incorporando mundos donde la agencia no es exclusivamente humana.

Les experiències constitucionals, legals i jurisprudencials dels darrers anys perfilen dos camins sobre el reconeixement de drets de la naturalesa a Amèrica Llatina. En aquest treball reposem les característiques centrals d'aquest procés, que ja fa més d'una dècada que és. En primer lloc, referim el camí iniciat per la Constitució d'Equador i la legislació de Bolívia, que reconeixen els drets de la natura; al que van seguir projectes de llei nacionals, provincials i locals a diferents països de la regió. En segon terme, abordem algunes causes judicials que reconeixen drets a determinats ecosistemes mitjançant arguments que reinterpreten el dret de manera ecocèntrica. El nostre supòsit és que aquest procés d'ampliació de drets involucra una democratització i pluralització ontològica3 de la justícia ambiental, mentre reprèn sabers i pràctiques que no tenien presència en aquest àmbit; institueix noves figures, com els guardians de rius; i interromp la unidireccionalitat NordSud en la producció de coneixement i eines jurídiques, incorporant mons on l'agència no és exclusivament humana.

Last years’ constitutional, legal and jurisprudential experiences point to two paths into the recognition of Rights of Nature in Latin America. This work collects the key features of this process which is over a decade old. First, the path pursued by Ecuador’s Constitution and Bolivian legislation is developed which recognise the rights of nature; in consequence, national, provincial and local law bills were issued across the countries of the region. Second, some cases that recognise rights to certain ecosystems using arguments that revisit the law in an ecocentric way are dealt with. Our thesis holds that this expanding process of rights implies democratization and an ontological pluralisation4 of environmental justice since it brings back knowledge and practices absent in this field; it establishes new figures such as river guardians and it stops the North-South knowledge and legal tools unidirectional production adding worlds where the institution is not exclusively human.