Representación e imaginación: Dos lecturas foucaultianas de la época clásica

Abstract

Este artículo expone la caracterización que hace Foucault de la Época clásica, donde aborda desde un punto de vista arqueológico el surgimiento de la Modernidad. Dos corpus serán explorados: el célebre libro Les mots et les choses. Une archéologie des sciences humaines, de 1966, y La Question anthropologique manuscrito inédito y recientemente publicado de un curso dictado en 1955. Este curso revela aspectos de la analítica que Foucault está construyendo, dando cuenta, ya en 1950, de una posición que mantendrá como hipótesis analítica en sus textos de 1960, realizando los mismos cortes epocales y ubicando al hombre como figura epistémica moderna. Ahora bien, el análisis de la Época clásica en ambos corpus hace énfasis en un problema diferente: si la episteme de la representación ocupa el centro del análisis en Les mots…, en el curso de 1955, la misma época es visitada en relación al problema de la imaginación, situando en Malebranche un referente principal. En este estudio presentaremos ambas derivas, poniendo en valor sus énfasis particulares tanto como la potencia que habilita su cruce.

This article analyses Foucault’s characterization of the Classical Age, in which he addres-ses the emergence of Modernity from an archaeological perspective. Two works will be considered: his famous book The Order of Things of 1966, and La Question Anthropolo-gique, a recently published manuscript of a course he gave in 1955, which reveals aspects of the analysis that Foucault is constructing, giving an account, already in 1950, of a position that he will maintain as analytical hypothesis in his 1960 texts, making the same epochal divisions and locating man as a modern epistemic figure. Analysis of the Classi-cal Age in each work emphasizes a different problem: if the episteme of representation occupies the focus of the analysis in The Order of Things, in the course he gave in 1955, the same period is approached in relation to the problem of the imagination, taking Malebranche as a key reference. In this study we will address both currents, highlighting the particular emphasis of each one, as well as the power that allows them to overlap.

Aquest article exposa la caracterització que fa Foucault de l’època clàssica, on aborda el sorgiment de la modernitat des d’un punt de vista arqueològic. Dos corpus s’exploraran: el cèlebre llibre Les mots et les choses: Une archéologie des sciences humaines, de 1966, i La question anthropologique, manuscrit inèdit i recentment publicat d’un curs dictat el 1955 que revela aspectes de l’analítica que Foucault està construint, donant compte, ja el 1950, d’una posició que mantindrà com a hipòtesi analítica en els seus textos de 1960, realitzant els mateixos talls temporals i situant l’home com a figura epistèmica moderna. Ara bé, l’anàlisi de l’època clàssica en tots dos corpus fa èmfasi en un problema diferent: si l’episteme de la representació ocupa el centre de l’anàlisi a Les mots…, en el curs de 1955, la mateixa època és visitada en relació amb el problema de la imaginació, situant en Malebranche un referent principal. En aquest estudi presentarem ambdues derives posant en valor els seus èmfasis particulars tant com la potència que habilita el seu encreuament.