De cara al río: Transformaciones contemporáneas de waterfronts en dos casos de estudio latinoamericanos. Barranquilla (Colombia) y Rosario (Argentina)

Abstract

Los frentes fluviales son componentes clave para las ciudades localizadas junto a cursos de agua, resultando ejes estructurales de las urbes. Especialmente desde las últimas décadas del siglo XX, un gran número de ciudades a nivel mundial, principalmente portuarias o con diversas actividades productivas en sus costas, han afrontado la reconversión de sus waterfronts a través de nuevas estrategias de renovación urbana, con soluciones creativas para dar respuesta a las desconexiones existentes entre el agua y el tejido urbano circundante. Debido a la presencia de diversas actividades e infraestructuras obsoletas localizadas en áreas centrales estratégicas, estas regeneraciones urbanas se posicionan como espacios de oportunidad, como, por ejemplo, para espacios públicos, para desarrollar intervenciones de revalorización patrimonial y conformar una nueva imagen urbana. No obstante, estas transformaciones también están sujetas a intereses diversos, muchas veces contradictorios, debido a la generación de plusvalías vinculadas a los nuevos usos e indicadores edilicios, así como a la especulación del mercado frente a la reinserción de estas áreas de gran potencial. Si bien estos procesos están presentes a escala global, las regeneraciones de waterfront en América Latina presentan particularidades específicas, que difieren a otros contextos sociopolíticoseconómicos. El presente trabajo propone contribuir al campo de los estudios de las reconversiones de frentes fluviales contemporáneos a través del análisis crítico de la renovación urbana de las riberas de Barranquilla, en Colombia, y de Rosario, en Argentina. Ambas ciudades, de fuerte identidad portuaria desde sus orígenes, han crecido ocupando gran parte de sus costas para actividades productivas, de manera que se ha desarrollado un imaginario por parte de la población que reclama un desarrollo “de espaldas al río”. Sin embargo, desde fines el siglo XX, Rosario y Barranquilla han establecido diversas políticas de planificación que posibilitaron transformar sus frentes fluviales, caracterizados en nuevos espacios públicos junto al agua, posicionándose así, “de cara al río”. Dichas reconversiones costeras han ocasionado nuevas posibilidades turísticas y de atracción de visitantes y eventos internacionales. A través de una metodología observacional y empírica de análisis crítico de estudio de casos, el presente trabajo indaga las transformaciones acontecidas sobre la costa urbana central de los ríos Magdalena y Paraná (en Barranquilla y Rosario, respectivamente), a través del estudio de tres ejes claves: 1. Las directrices de planeamiento urbano, que posibilitan la regeneración ribereña anhelada; 2. El desarrollo de nuevos espacios públicos junto al agua; y, 3. El nuevo rol turístico y de atracción de eventos que adquieren ambas ciudades en torno a sus frentes fluviales. Estos casos de estudio de reconversión de waterfronts han permitido establecer nuevas relaciones entre la población y el río, produciendo un cambio notable en la transformación física ambiental de su fachada fluvial, así como de los imaginarios de sus habitantes. Si bien ambas regeneraciones urbanas son consideradas experiencias exitosas, siendo distinguidas con premios y reconocimientos colectivos y académicos; aún los dos casos presentan desafíos pendientes. Por ejemplo, se debe establecer una mayor integración entre actividades, actores e intereses diversos, como también una mayor articulación entre las riberas urbanas y sus deltas aledaños, de gran riqueza y biodiversidad, que implican el desarrollo de nuevas miradas, estudios, proyectos e instrumentos de transformación que posibiliten territorios fluviales más accesibles, equitativos y sostenibles.

ls fronts fluvials són components clau per a les ciutats localitzades al costat de cursos d’aigua, resultant eixos estructurals de les urbs. Especialment des de les darreres dècades del segle XX, un gran nombre de ciutats a nivell mundial, principalment portuàries o amb diverses activitats productives a les seves costes, han afrontat la reconversió dels seus waterfronts a través de noves estratègies de renovació urbana, amb solucions creatives per donar resposta a les desconnexions existents entre l’aigua i el teixit urbà circumdant. A causa de la presència de diverses activitats i infraestructures obsoletes localitzades a àrees centrals estratègiques, aquestes regeneracions urbanes es posicionen com a espais d'oportunitat, com, per exemple, per a espais públics, per desenvolupar intervencions de valorització patrimonial i conformar una nova imatge urbana. Tot i això, aquestes transformacions també estan subjectes a interessos diversos, moltes vegades contradictoris, a causa de la generació de plusvàlues vinculades als nous usos i indicadors edilicis, així com a l'especulació del mercat davant la reinserció d'aquestes àrees de gran potencial.Si bé aquests processos són presents a escala global, les regeneracions de waterfront a Amèrica Llatina presenten particularitats específiques, que difereixen a altres contextos sociopolítics-econòmics. Aquest treball proposa contribuir al camp dels estudis de les reconversions de fronts fluvials contemporanis a través de l'anàlisi crítica de la renovació urbana de les riberes de Barranquilla, a Colòmbia, i de Rosario, a Argentina. Ambdues ciutats, de forta identitat portuària des dels seus orígens, han crescut ocupant gran part de les costes per a activitats productives, de manera que s'ha desenvolupat un imaginari per part de la població que reclama un desenvolupament “d'esquena al riu”. Tanmateix, des de finals del segle XX, Rosario i Barranquilla han establert diverses polítiques de planificació que van possibilitar transformar els seus fronts fluvials, caracteritzats en nous espais públics al costat de l'aigua, posicionant-se així, de cara al riu. Aquestes reconversions costaneres han ocasionat noves possibilitats turístiques i d'atracció de visitants i esdeveniments internacionals.A través d'una metodologia observacional i empírica d'anàlisi crítica d'estudi de casos, aquest treball indaga les transformacions esdevingudes sobre la costa urbana central dels rius Magdalena i Paranà (a Barranquilla i Rosario, respectivament), a través de l'estudi de tres eixos claus: 1. Les directrius de planejament urbà, que possibiliten la regeneració riberenca anhelada; 2. El desenvolupament de nous espais públics al costat de l’aigua; i, 3. El nou rol turístic i d'atracció d'esdeveniments que adquireixen les dues ciutats al voltant dels fronts fluvials.Aquests casos d'estudi de reconversió de waterfronts han permès establir noves relacions entre la població i el riu, produint un canvi notable en la transformació física ambiental de la façana fluvial, així com dels imaginaris dels seus habitants. Si bé ambdues regeneracions urbanes són considerades experiències reeixides, sent distingides amb premis i reconeixements col·lectius i acadèmics; encara els dos casos presenten desafiaments pendents. Per exemple, cal establir una integració més gran entre activitats, actors i interessos diversos, com també una major articulació entre les riberes urbanes i els seus deltes voltants, de gran riquesa i biodiversitat, que impliquen el desenvolupament de noves mirades, estudis, projectes i instruments de transformació que possibilitin territoris fluvials més accessibles, equitatius i sostenibles.

Waterfronts are key components for cities located along watercourses, being structural axes of the cities. Especially, since the last decades of the 20th century, a large number of cities world-wide, mainly port cities or cities with diverse productive activities on their coasts, have faced the reconversion of their waterfronts through new urban renewal strategies, with creative solutions to respond to the existing disconnections between water and the surrounding urban fabric. Due to the presence of various activities and obsolete infrastructures located in strategic central areas, these urban regenerations are positioned as spaces of opportunity, for example, for public spaces, to develop interventions of patrimonial reconversions and to shape a new urban image. However, these transformations are also subject to diverse and often contradictory interests, due to the generation of capital gains linked to new uses and building indicators, as well as market speculation in relation to the reinsertion of these areas of great potential. Although these processes are present on a global scale, waterfront regeneration in Latin America presents specific particularities that differ from other socio-political-economic contexts. In this sense, this paper aims to contribute to the field of contemporary waterfront redevelopment studies through a critical analysis of the urban renewal of the waterfronts of the cities of Barranquilla in Colombia and Rosario in Argentina. Both cities, with a strong port identity since their origins, have grown by occupying a large part of their waterfronts for productive activities, so that the population has developed an imaginary of the city “with its back to the river”. However, since the end of the 20th century, Rosario and Barranquilla have established various planning policies that have made it possible to transform their riverfronts into new public spaces along the water, thus positioning themselves “facing to the river”. These coastal reconversions have created new tourism possibilities and attracted visitors and international events. Through an observational and empirical methodology of critical analysis of case studies, this paper investigates the transformations that have taken place on the central urban coast of the Magdalena and Paraná rivers (in Barranquilla and Rosario, respectively), through the study of three key axes: 1. The urban planning guidelines that make possible the desired riverside regeneration; 2. The development of new public spaces next to the water; and, 3. The new tourist role and attraction of events that both cities acquire around the river reconversions. These case studies of waterfront redevelopment have established new relationships between the population and the river, bringing about a notable change in the physical environmental transformation of the river façade, as well as in the imaginaries of its inhabitants. Although both urban regenerations are considered successful experiences, being recognized through distinctions, awards and academic recognition, both cases still present pending challenges linked, for example, to a greater integration between different activities, actors and interests, as well as to greater articulation between the urban riverbanks and their surrounding deltas, of great wealth and biodiversity, which imply the development of new perspectives, studies, projects and transformation instruments that make possible more accessible, equitable and sustainable hydric-territories.