Los dilemas del misionero-antropólogo : wilfrid barbrooke grubb en paraguay (1889-1910)

Abstract

Este artículo analiza la literatura misionera sobre el anglicano Wilfrid Barbrooke Grubb, enviado por la South American Missionary Society como pionero entre los indígenas del Chaco paraguayo en los últimos años del siglo XIX. Busca rastrear cómo se construyeron especularmente la figura del misionero y la de sus sujetos de misión indígenas y mostrar también aquellos resquicios en donde los estereotipos dan espacio a representaciones algo más frescas de aquel encuentro asimétrico. Además, analiza el impacto de la antropología en el proceso de profesionalización de las misiones protestantes y cómo el diálogo con la academia reconfiguró las maneras en que los misioneros pensaron su relación con los «otros» indígenas. El artículo busca mostrar que este impacto no disminuyó en esta época la alterización de los indígenas.

Aquest article analitza la literatura missionera sobre l’anglicà Wilfrid Barbrooke Grubb, enviat per la South American Missionary Society com a pioner entre els indígenes del Chaco paraguaià a finals del segle xix. Estudia com es van construir la figura del missioner i la dels seus subjectes de missió indígenes i mostra també escletxes en les quals els estereotips donen espai a representacions una mica més fresques d’aquella trobada asimètrica. A més, analitza l’impacte de l’antropologia en el procés de professionalització de les missions protestants i com el diàleg amb l’acadèmia va reconfigurar les relacions dels missioners amb els indígenes. L’article tracta de mostrar que aquest impacte no va disminuir en aquesta època l’alterització dels indígenes.

This article analyzes the missionary literature on the Anglican missionary Wilfrid Barbrooke Grubb, sent by the South American Missionary Society as a pioneer amongst the indigenous peoples of the Paraguayan Chaco in the final years of the 19th century. It seeks to track down how the figure of the missionary and that of its indigenous mission subjects were constructed as mirror images, and also to show the gaps where stereotypes gave way to somewhat more spontaneous representations of this asymmetrical encounter. It furthermore analyzes the impact of anthropology in the professionalization process of Protestant missions, and how the dialogue with academia reconfigured the ways missionaries thought of their relation to indigenous «others». The article seeks to demonstrate that said impact did not at the time preclude the alterization of indigenous peoples.