Un cine de ideas: Fotografía y afecto en Histórias que só existem quando lembradas (Julia Murat, 2011) y Viaje sentimental (Verónica Chen, 2010)

Abstract

Este artículo indaga la construcción audiovisual de atmósferas afectivas a partir del análisis de Histórias que só existem quando lembradas (2011) de Julia Murat y Viaje sentimental (2010) de Verónica Chen. Por medio de la jerarquización de la fotografía y del plano fijo como procedimientos estéticos y narrativos, las poéticas audiovisuales de las obras de Murat y de Chen dotan de nuevos sentidos lo familiar, introducen la vacilación de la realidad ordinaria y participan de un éxtasis del tiempo, un «retorno de lo muerto», que se vincula a la figura del Spectrum (Barthes, 2006). Las fotografías implican experiencias de viaje y desplazamientos espaciales, extensivos, con respecto al cuerpo y a la mirada, a nivel físico y fantasmático, como también afectivos, punzantes, azarosos (en relación estrecha con la dimensión del Punctum barthesiano). Se trata de una concepción del cine que busca ensayar con las fotografías una trama de ideas (la memoria, el recuerdo, el archivo del Tiempo, la misma Fotografía) en la que se inscriben las atmósferas afectivas.

In this article I seek to interrogate the audiovisual construction of affective atmospheres through an analysis of Julia Murat’s Histórias que só existem quando lembradas (2011) and Verónica Chen’s Viaje sentimental (2010). Through a system of hierarchization of the photograph and the fixed shot as aesthetic and narrative procedures, the audiovisual poetics of Murat’s and Chen’s work gives new meaning to the familiar, introducing the disruption of ordinary reality and participating in the “extasis” of time, in the “return to death” that is linked with the figure of “Spectrum” (Barthes, 2006). The photographs imply an experience of travel and spatial transitions that are extensive in terms of the body and the gaze, both at the physical and the phantasmagoric levels, and also affective, sharp, and daring (strongly linked to the dimension of Barthes’ punctum). This is an approach to cinema that seeks to practice with photographs a series of ideas (memory, the archive of Time, Photography itself) in which affective atmospheres are inscribed.

En aquest article em proposo indagar la construcció audiovisual d’atmosferes afectives a partir de l’anàlisi de Histórias que só existem quando lembradas (2011) de Julia Murat i Viaje sentimental (2010) de Verónica Chen. Mitjançant la jerarquització de la fotografia i el pla fixe com a procediments estètics i narratius, les poètiques audiovisuals de les obres de Murat i de Chen atorguen nous sentits al concepte de familiar, introdueixen la vacil·lació de la realitat ordinària i participen d’un «èxtasi» del temps, un «retorn d’allò mort» que es vincula a la figura del «Spectrum» (Barthes, 2006). Les fotografies impliquen experiències de viatge i desplaçaments espacials, extensius, respecte al cos i la mirada, a nivell físic i fantasmàtic, així com afectius, punxants, atzarosos (en relació estreta amb la dimensió del punctum barthesià). Es tracta d’una concepció del cinema que busca assajar amb les fotografies una trama d’idees (la memòria, el record, l’arxiu del Temps, la Fotografia mateixa) en què s’inscriuen les atmosferes afectives.