El papel de las ciencias empíricas en el derecho: el estatus del embrión humano

Abstract

Se analizan dos sentencias judiciales antagónicas en relación con el estatus jurídico del embrión humano: el fallo “Portal de Belén”, de la Corte Suprema de Justicia de la Argentina, y “Artavia Murillo”, de la Corte Interamericana de Derechos Humanos. Mi propósito es mostrar que, a pesar de sostener posiciones contrarias, ambas sentencias cometen el mismo tipo de error conceptual: justificar su tesis acerca del estatus del embrión humano en consideraciones biológicas acerca del desarrollo embrionario. Detectar este tipo de falencia argumentativa puede ser útil para el análisis de muchas decisiones judiciales sobre temas bioéticos

In this paper, I consider two opposite judicial decisions concerning the legal status of the human embryo: “Portal de Belén” by the Argentine Supreme Court, and “Artavia Murillo” by the InterAmerican Court of Human Rights. My purpose is to show that, although both decisions defend opposite positions, they commit the same kind of mistake. Both seek to ground a position about the legal status of the human embryo on biological considerations on embryo development. Highlighting this kind of argumentative failure can be useful for the analysis of judicial decisions with bioethical import.

S'analitzen dues sentències judicials antagòniques en relació amb l'estatus jurídic de l'embrió humà: la sentència “Portal de Belém”, de la Cort Suprema de Justícia de l'Argentina, i la sentència “Artavia Murillo”, de la Cort Interamericana de Drets Humans. El meu propòsit és mostrar que, malgrat sostenir posicions contràries, ambdues sentències cometen el mateix tipus d'error conceptual: basar la seva tesi sobre l'estatus de l'embrió humà en consideracions biològiques sobre el desenvolupament embrionari. Detectar aquest tipus de fal·làcia argumentativa pot ser útil per a l'anàlisi de moltes decisions judicials sobre temes bioètics